13 pueblos en defensa del agua el aire y la tierra.

Director: Francesco Taboada Tabone

Any: 2008

País: Mèxic

Durada: 63 min

En un futur, les guerres seran per l’aigua. A Mèxic aquesta guerra ja ha començat. Crònica de l’heroica defensa que duen a terme els pobles de Morelos per preservar els seus recursos naturals i la seva identitat cultural. Un documental que mostra una profunda reflexió sobre el destí immediat de l’estat de Morelos. 

En un futur, les guerres seran per l’aigua. A Mèxic aquesta guerra ja ha començat. Crònica de l’heroica defensa que duen a terme els pobles de Morelos per preservar els seus recursos naturals i la seva identitat cultural. Un documental que mostra una profunda reflexió sobre el destí immediat de l’estat de Morelos. 

Addicted to plastic

Director: Ian Connacher

Any: 2008

País: Canadà

Durada: 85 min

Per a bé o per a mal, cap ecosistema o segment d’activitat humana ha escapat a l’abast del film de plàstic transparent. ADDICTES AL PLÀSTIC es un viatge global per esbrinar allò que realment sabem sobre aquest material d’un miler usos i perquè collons n’hi ha tant. Pel camí descobrim el seu llegat tòxic, així com els homes i dones que es dediquen a netejar -lo

Biblioburro

Director: Carlos Rendón

Any: 2008

País: França

Durada: 52 min

Cada cap de setmana, benèvolament i amb l’ajuda dels seus dos burros, “Alfa” i “Beto”, en Luís transmet cultura escrita a les senderes més llunyanes del Departament de Magdalena, al nord del país. Luís Soriano llegeix als nens, amb independència del seu origen o de l’activitat que desenvolupin els seus pares (si són simples camperols o formen part de les FARC, o del ELN, o dels paramilitars o d’algun càrtel), els presta llibres per tal que puguin fer tasques i per al seu entrenament, i els presenta espectacles ambulants de titelles, entre d’altres activitats.

Chaparri, los siete osos del cerro encantado

Director: Nathalie Granger- Charles Dominique/ André Charles- dominique

Any:2008

País: França

Durada:165 min

A la selva seca del Nord-oest del Perú, una comunitat de 500 famílies agricultores van decidir declarar-se una “comunitat ecològica”, on les espècies en perill d’extinció, como l’ós negre o el còndor dels Andes, estiguessin protegides en una reserva, i on els seus ingressos es destinessin principalment a l’educació i  als serveis de salut de la comunitat d’aldees. Amb gran entusiasme i tenacitat, els “comuners” van obtenir el suport de científics americans i europeus, van fer front a les grans empreses de mineria, que encara anhelaven la terra, i es van decantar per l’agricultura ecològica, l’apicultura orgànica, la replantació, el reciclatge de l’agua, i l’ús de les energies renovables. Actualment, els comuners, disposats a llegar als seus fills un món millor, han multiplicat les seves trobades amb altres comunitats del nord del Perú. Pretenen incitar-los a seguir el seu exemple, amb la intenció de crear un corredor ecològic totalment dirigit per la població local.

Chico Mendes, o preço da floresta

Director: Rodrigo Astiz

Any: 2008

País: Brasil

Durada: 44 min

L’ Amazones és el bosc tropical més gran del planeta, amb 6 milions de kilòmetres de fauna, flora i tresors naturals. Han passat 20 anys des que Chico Mendes, un extractor de làtex nascut i criat enmig de la selva, va ser assassinat al pati de casa seva. Un tret va ressonar a l’ Amazones i per  tot Brasil, causant gran commoció, no només a la seva terra, sinó en tot el país. “Chico Mendes, el preu de la Floresta” construeix en 6 actes un paral·lelisme entre la vida i el llegat del personatge Chico Mendes. Extractor de làtex, ambientalista i figura política, Chico va lluitar, a la seva manera, per transformar l’ Amazones en una zona de preservació i desenvolupament. Avui , 20 anys després de la seva mort, els seus amics i acompanyants – Marina Silva, exministra d’Ambient; Jorge Viana, dues vegades governador de Acre; i Mary Allegretti, antropòloga i professora – examinen el llegat de Chico i les vies alternatives a l’explotació de la selva amazònica.

Darfur-vojna za vodo (Darfur- War for water)

Director: Tomo Kriznar/ Maja Weiss

Any: 2008

País: Eslovenia

Durada: 89 min

Aquest documental ens explica i demostra, amb sòlids arguments, que la guerra a Darfur no és simplement una guerra de la gent de Darfur contra la insignificança de Sudan i contra la cobdícia dels àrabs pel petroli i els recursos naturals; és, sobretot – a causa del canvi climàtic – una guerra per l’aigua. Les fonts més abundants es troben a Djebel Mara, a Darfur, on viuen els Fur (Dar Fur significa “Llar dels Fur”), en efecte, les grans víctimes d’aquesta guerra

Fury for the sound: The women at Clayoquot

Director: Shelley Wine

Any: 2008

País: Canadà

Durada: 52 min

Dones de 70 anys a la presó durant uns mesos al costat d’adolescents de cabells roses? Un petit grup d’activistes que es queden soles en la seva protesta contra la desforestació de la selva tropical provoca la major acció de desobediència civil de la història de Canadà. Aquesta pel·lícula es molt més que una història sobre els arbres... prepareu-vos a reavaluar la vostra vida.

Il carretto delle ribellioni (El carrito de las rebeliones)

Director: Adonella Marena

Any: 2008

País: Itàlia

Durada: 85 min

Un dia d’estiu, el Moviment No Tav surt de valsusa i avança cap a Roma, cobrint 800 km en 15 dies a peu, en bicicleta o en tren. Deixen la vall per fer saber a la gent els motius pels quals estan en contra de la construcció del Tren d’Alta Velocitat, així com d’altres Grans Projectes, Al llarg del seu viatge, els caminants coneixeran persones, llocs, esdeveniments i bandes. Cercaran les veus de les comunitats locals que pateixen les decisions inútils, cares i devastadores d’algú altre. Uniran les seves súpliques i les portaran en un carretó, anomenat “El carretó de la rebel·lió”, al Parlament de Roma. Aquesta és la història d’una utopia contagiosa que va començar en un bonic poblet entre les muntanyes arran d’una experiència democràtica de participació, per tal de buscar la gent d’Itàlia que volgués trobar un sentiment de implicació comuna.

La minaccia (The threat)

Director: Silvia Luzi/ Luca Bellino

Any: 2008

País: Itàlia

Durada: 86 min

“Hugo Chávez i la Revolució Bolivariana representen la major amenaça des dels temps de la Unió Soviètica i el comunisme". Doctrina de Guerra Asimètrica contra Veneçuela, Exèrcit dels EUA, 2006. Aquest és el punt de partida d'un viatge a través del país que va donar lloc a l'anomenada Ola Roja a Amèrica Llatina. Representa Veneçuela el somni d'una nova societat socialista o es tracta simplement d'una altra distorsió del populisme i la dictadura? Un viatge amb el President Chávez al llarg de la reserva petrolera més important del món, situada sota el riu Orinoco, es converteix en l'ocasió per endinsar-nos en les vides dels veneçolans, nou anys després del començament de la Revolució Bolivariana. La missió del govern de combatre la fam i l’analfabetisme, la creació d’un sistema de sanitat pública i el desenvolupament d’una economia basada en el cooperativisme són algunes de les gestes de la era Chàvez. D’altra banda, hi ha els 60 assassinats setmanals i el col·lapse dels hospitals, el tancament del canal de televisió més popular del país, la desbandada d’immigrants de la vella Europa, la llista negra de la oposició i la omnipresent propaganda del govern. Veneçuela camí del socialisme: encara és possible en el nostre temps postideològic?

Le tour de France de deux Papous (the tour the France by two Papuans)

Director: Jean Marie Barrère/ Marc Dozier

Any: 2008

País: França

Durada: 52 min

Mentre exploraven França, els dos visitants de Papua Nova Guinea, Polobi i Mudeya, la major part del temps vestien roba occidental i només es posaven el vestit tradicional en les ocasions especials. Però Mudeya estava amb la mosca al nas tot l’estona, (excepte quan dormia!)

Mirages d'un El Dorado

Director: Martin Frigon

Any: 2008

País: Canadà

Durada: 75 min

Miratges d'El Dorado ens porta als Andes del nord de Xile, on té lloc una batalla campal entre una comunitat agrícola i els gegants de la mineria com Barrick Gold, de Canadà, i el seu projecte Pasqua Lama. El bo, el dolent i el poderós lluiten per vèncer amb una política al més pur estil de les pel·lícules de vaquers, on les diferents postures sobre desenvolupament xoquen radicalment.

MST: O movimento sem terra e a maior marcha do Brasil

Director: Gibby Zobel

Any: 2008

País: Brasil

Durada: 69 min

Durant 17 dies, 12.000 membres del Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra, el Moviment brasiler de camperols sense terres, van despertar-se de matinada i es van llençar a la carretera B-060, creant una columna roja que s’extenia al llarg de 4 kilòmetres i que es dirigia a la capital, Brasília, en la seva lluita per la reforma agrària. Demonitzats com si fossin perillosos delinqüents -inclús terroristes- pels mitjans de comunicació del seu propi país, aquest moviment, que compta amb més d’un milió i mig de membres, ha aconseguit el suport internacional i se’l considera el moviment social més dinàmic del món. El film acompanya aquesta llarga marxa per la llibertat durant 238 kilòmetres, una visió èpica de la humanitat en moviment.

Nous resterons sur terre (Here to stay)

Director: Oliver Bourgeois/ Pierre Barougier

Any: 2008

País: França

Durada: 87 min

L’edificació descontrolada, les espècies extintes, l’esgotament dels recursos naturals i l’escalfament global són causa de profunda ansietat. “Aquí per quedar-se” il·lustra la intricada relació i els contrastos entre els miracles de la naturalesa i  l’obsessió de l’home per intentar dominar-la. La pel·lícula és un retrat de com s’ha espatllat l’estat d’harmonia de la humanitat amb el planeta durant les últimes dècades. Podem fer tornar enrere la marea? Què volem realment per a nosaltres? Amb la intervenció de l’ecologista James Lovelock, el filòsof Edgar Morin, i els guardonats amb el Premi Nobel de la pau, Mikhail Gorbachev i Wangari Maathai, el film no pretén imposar la seva pròpia visió, sinó que permet que cadascú determini per sí mateix en quin punt es troba el planeta; amb tan sols una certesa: estem “aquí per quedar-nos”.

One water

Director: Sanjeev Chatterjee/ Ali Habashi

Any: 2008

País: EUA

Durada: 67 min

 L’aigua es essencial per l’existència. El nostre cos la necessita, així com les nostres ànimes. És qüestió de vida o mort, de suor i llàgrimes, de necessitat i fascinació. Bombolles d’aigua en la nostra imaginació, esquitxos quan juguem, i que flueixen a través dels fluxos de la espiritualitat humana. No obstant, tot i sabent la importància que té l’aigua, la tractem com si fos infinita i barata, fet que ens ha portat a una crisi internacional de proporcions èpiques. Ara arriba “Només una aigua”, una pel·lícula que narra les innumerables formes amb què l’aigua ha afectat la vida humana a tot el món - i explora la nostra versàtil relació amb l’aigua a mida que la seva escassetat augmenta perillosament. Filmat a 15 països dels dos hemisferis, la pel·lícula enllaça commovedores seqüències visuals, els obligats comentaris dels experts, la hipnòtica música local i la partitura de la mundialment famosa Orquestra Nacional de Rússia per submergir el públic en una experiència directa i excitant sobre què significa l’aigua per a la humanitat. La pel·lícula posa de manifest un món on l’aigua és deliciosament abundant en alguns llocs i perillosament escassa en d’altres, on les aixetes que ragen aigua fresca i neta  contrasten amb les canonades plenes de substàncies tòxiques i contaminades que han convertit les arteries blaves del nostre planeta en aigües tèrboles. A l’Índia, la història de dones i nens que caminen diversos kilòmetres al dia per anar a buscar aigua de dubtosa qualitat revela la forma en què la necessitat d’aigua fomenta el cercle viciós d’insalubritat i pobresa. A l’Àfrica i a Hongria, s’explora el fet que l’aigua és, a diari, un element depurador en la vida espiritual i en els moments de felicitat. Al llarg del Riu Ganges i el Riu Colorado, es defineix el drama devastador dels antics  rius sagrats que pateixen un abús excessiu. I per tot el món, es veuen escenes sobre com l’aigua inspira innovació, compassió i esperança. “Només una aigua” deixa l’audiència amb una sèrie de preguntes que culminen en una sola, amb gran impacte per al nostre futur: és l’aigua un dret humà o una mercaderia? a través d’un rigorós viatge emocional, es convida el públic a donar a conèixer el seu testimoni i se l’anima a sentir aquesta gran crisi mundial com a pròpia. 

Do Vlastních Rukou (Personal delivery)

Director: Tereza Reichová

Any: 2008

País: Rep Txeca

Durada:59 min

La pel·lícula està filmada a Bolívia, a la regió de l’Alto Beni anomenada “Porta a l’Amazònia”. Narra tres històries que tracten sobre els problemes que comporta ésser just. La primera història parla sobre la creació de la cooperativa “El Ceibo”, que ven cacau. A Europa podem comprar aquests productes a través del sistema de Comerç Just. És una història sobre la força de la unitat. L’altra, explica la pèrdua d’aquesta unitat; el desenvolupament sempre té dues cares. I l’última, tracta sobre el fet de ser just. Que una cosa sigui justa per a mi, no vol dir que sigui justa per a tothom.

Red gold

Director: Travis Rummel/  Ben Knight

Any: 2008

País: EUA.

Durada: 55 min

A les capçaleres dels Rius Kvichak i Nushagak, a la Badia de Bristol, Alaska -les dues zones d’entrada del salmó roig més importants del planeta- les companyies mineres Northern Dynasty i Anglo American han proposat d’extreure el que podrien ser els dipòsits més rics d'or i coure del món. Els cineastes Ben Knight i Travis Rummel van passar 70 dies a la badia de Bristol per documentar el creixent malestar entre els natius, pescadors esportius i comerciants, que s'oposen a la proposta de les Mines Pebble, a més de donar a funcionaris de la mina l'oportunitat de defensar el seu cas. Les mines a cel obert i subterrànies de Pebble requereixen la presa més gran mai construïda per contenir l’escorriment de residus tòxics miners. Or roig és un retrat d'una forma de vida única que no existiria si el salmó no tornés amb la marea de la badia de Bristol.

Son Kumsal/ The shore

Director: Ruya Arzu Koksal

Any: 2008

País: Turquia

Durada: 56 min

La riba del Mar Negre, a Turquia, està condemnada a causa de les tones de roca que llencen els camions dins del mar, al llarg de les 5 milles de costa, destruint irreversiblement la línia de costa per tal de construir-hi una autopista. La cultura formada amb el mar està a punt d’extingir-se. La nova autopista s’erigirà com un mur entre els mariners i les onades salvatges que han navegat durant tants segles.

Tesoros descartados

Director: Ethan Steinman

Any: 2008

País: EUA/Argentina

Durada: 90 min

Un any en la vida de Blanca i els seus fills, vivint al marge de la societat, recollint les restes de Buenos Aires a la recerca d'aliment. Al seu costat vivim les seves alegries i penes, explorant la seva realitat i coneixent aquells que comparteixen la seva mateixa lluita per la supervivència.

The end of poverty?

Director: Philippe Diaz

Any: 2008

País: EUA

Durada: 104 min

La pobresa no és un accident. L’any 1492 marca el naixement dels temps moderns, quan els conqueridors van extraure or i altres recursos naturals de manera violenta. Des de llavors, el nostre sistema econòmic ha estat finançat pels pobres, forçant-los a renunciar a les seves terres i a l’accés als recursos naturals a través d’un comerç injust, reemborsament del deute i taxes injustes pel que fa al treball i al consum. Aquest sistema va ser curosament creat i mantingut per les polítiques de lliure mercat, els monopolis de provisions i els programes d’adaptació estructural del Banc Mundial i l’FMI.

The great squeeze: Surviving the human Project

Director: Christophe Fauchere

Any: 2008

País: EUA

Durada: 67 min

Des de fa algunes dècades, la gent parla de salvar el planeta, però ens hem adonat que aquest no és el problema realment. El veritable problema és la mateixa civilització i el fet de si podem salvar-la. L’èmfasi que hem posat en la terra està amenaçant no solament el nostre hàbitat, sinó també la nostra manera de viure, la nostra prosperitat i fins i tot la nostra existència en el planeta. El nostre paradigma actual ha de canviar. Haurem d’acceptar una nova realitat; l’economia humana forma part de la natura i no a l’inrevés. Se’ns plantegen grans desafiaments, però a diferència de la resta d’éssers vius, tenim l'habilitat única per adaptar-nos i decidir el nostre destí, així com el destí de la majoria de la biosfera, per a bé o per a mal, per tal de sobreviure al projecte humà.